És evident que ens trobem endinsats en el segle XXI i per tant en l’era de les noves tecnologies.
En tots els àmbits han arribat les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i l’ús d’aquestes han obert un nou canal d’expressió sense fronteres, una via per mitjà del qual podem expressar els nostres coneixements i compartir-los amb la resta de persones del món sencer.
Tot aquest canvi comunicatiu a portat a que el sistema eductiu actual es trobi en un procés d’actualització perquè s’han hagut d’introduir les TIC a l’aula com un element essencial en la pràctica educativa. Aquest fet a donat lloc a les Tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement (TAC), enteses com les TIC aplicades als processos d’ensenyament-aprenentatge a l’aula.
Les TAC han de ser avui en dia una realitat que l’educador/a a d’utilitzar com a eina educativa habitual i ensenyi als nens i nenes a fer-ne un bon ús.
Però, ara bé la pregunta que tots ens fem amb aquestes noves introduccions;
FINS QUIN PUNT L'ÚS DE TANTA TECNOLOGIA A L'AULA ÉS BO?
FINS QUIN PUNT L'ÚS DE TANTA TECNOLOGIA A L'AULA ÉS BO?
La tecnologia permet crear molts continguts de manera fàcil i còmoda, però també hem de tenir en compte els inconvenients que pot comporta. El valor més important es protegir la informació que s’hi genera.
Personalment, crec que es evident que ha nascut una nova tasca educativa i que els educadors/es tenim la obligació d’adaptar-nos aquests nou rol d’ensenyament i que hem de fer servir el llenguatge digital com a una eina quotidiana per educar i ensenyar. Però crec que cal saber seleccionar i valorar tots els recursos que fem servir i saber adaptar activitats de TAC a cada edat, perquè si en fem un mal ús no podrem garantir una educació de qualitat. I sobre tot, crec que el més important és saber quan es convenient fer ús d'aquestes tecnologies i quan hem de segir fent ús dels canals tradicionals, saber trobar un bon equilibri.
